Bosworth Toller's

Anglo-Saxon

Dictionary online

weallian

  • verb [ weak ]
Dictionary links
Grammar
weallian, p. ode.
to wander, roam
Show examples
  • Weallaþ swá niéten feldgangende, feoh bútan gewitte, se þurh ðone cantic ne can Crist geherian,

      Salm. Kmbl. 44; Sal. 22.
to go as a pilgrim
Show examples
  • Of earde weallige hé wíde and dǽdbóte dó ǽfre ða hwíle ðe hé libbe

    a patria longe peregrinetur, et poenitentiam usque agat, quamdiu vivet,

      L. M. I. 44; Th. ii. 276, 31.
  • Deóplíc dǽdbót bið ðæt lǽwede man his wǽpna álecge and weallige bærfót wíde,

      L. Pen. 10; Th. ii. 280, 18.
  • Oferbecumendum wealligendum þearfum se abbud mid gebróþrum gearwian hýrsumnysse

    supervenientibus peregrinis pauperibus abbas cum fratribus exhibeant obsequium,

    Anglia xiii.
      439, 1060.
Etymology
[O. H. Ger. wallón errare, ambulare, meare, pervagari: Ger. wallen to travel; wall-fahrt pilgrimage: Icel. vallari a tramp, vagrant.]
Full form

Word-wheel

  • weallian, v.